Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

divendres, 12 de març del 2010

El Tarot de Marsella.

Feia molt de temps que aquelles dues amigues no es trobaven i potser va ser l'atzar o ves a saber què, un bon dia es van trobar baixant les escales del metro.
- Quant de temps !!!! - va dir una.
- Si noia...quina sorpresa trobar-te aquí..- va respondre l'altra.

Després d'intercanviar unes quantes frases típiques i tópiques d'aquelles que no van a parar enlloc, la primera li va explicar a la segona que aquell cap de setmana s'aniria a tirar el Tarot. Li va explicar que era un experiència que li feia molta il.lusió, que no ho havia fet mai i que li havien explicat que era una experiència fantàstica.L'altre amiga, poc amiga d'aquestes coses li va preguntar si ja n'estava segura del que anava a fer, li va dir que a vegades posem moltes expectatites en aquests afers i que després venen les desilusions, els desenganys i sovint les depressions.La primera li va respondre que estava carregada de punyetes, que ella estava segura de que li aniria molt bé i que seria fantàstic. Li havien recomanat un Tarot gairebé infalible, de confiança, sense "trampa ni cartón" li va dir encastellà doncs era una mica "pija".
La desconfiada amiga li va advertir que malgrat tot que anés amb compte, que mai se sap, fins i tot i va dir que anés amb "mucho ojito" (ella també era una mica "pija" i de tant en tant deia paraules en castellà).
L'altre li va dir que de cap manera, que ella estava segura del que feia i on ho anava a fer, fins i tot li va donar detalls. Aniré a Marsella, m'han dit que allà és el millor lloc del món per aquestes coses - va proclamar segura, contenta i satisfeta.
Es van acomiadar picant-se mútua i recíprocament les galtes i llençant dos petons a l'aire i van quedar que ja es trucarien.
Unes setmanes més tard, la noia que es malfiava de tot plegat va trucar a la seva amiga per saber com li havia anat amb el Tarot de Marsella.
- I què Lali (de fet és deia Dolors, però es feia dir Lali), com va anar a Marsella, ja et vas tirar el Tarot ? - va dir una mica sorneguera i tafanera alhora.
- Doncs molt malament noia, no va valer la pena....
- Ja t'ho vaig advertir que aquestes coses eren una enganyifa...ho veus com no calia anar a tirar-se el Tarot a Marsella.
- Es ven veritat noia, vaig perdre tot el cap de setmana i si vols que et digui la veritat el Tarot de Marsella folla molt malament. Si mai tens una necesitat et recomano que truquis al Manolito, sempre està a punt per fer un favor i si el convides a sopar fins i tot ve a casa. El Manolito si que folla bé !!!!!



1 comentari:

  1. Aquest conte m'ha recordat a "Antònia Font" que "es tira a la piscina i la deixa embarassada", i coneix un electrodomèstic que és un "puta enxufat"...el joc de paraula, gran recurs

    ResponElimina