Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dilluns, 17 de maig del 2010

Jo no estic fet pel fred...

Renoi !!! Aquesta fredor he de reconèixer que no la puc suportar més. Se’m fica fins al moll dels ossos i a voltes em sembla que m’immobilitza. Quan tinc fred no sóc capaç de fer gran cosa. I aquesta fredor se’m posa per tot arreu, a les mans i aleshores perdo la sensibilitat, al nas i em cau la gota, a les orelles i em piquen i no em paro de gratar, per no dir dels peus, als peus es horrorós, les puntes dels dits m’arriben a fer tant de mal que em sembla que hi tinc mil agulles clavades.
Contínuament sento unes esgarrifances que em pugen i em baixen per l’espinada com una cremallera, incansable, que no para d’obrir-se i tancar-se. Tremolo tot jo com una fulla i en els moments més crítics, fins i tot les dents sembla que ballin claqué.
A més a més no suporto aquest obrir i tancar la porta cada dos per tres, ara poso i ara trec. I la llum ? Us podeu imaginar que és haver de sofrir que a cada moment s’obre el llum i després s’apaga ? Doncs us ho diré, un veritable martiri. Posat a queixar-me també us puc dir que aquest soroll que sento de dia i de nit, em farà acabar malament dels nervis. És com un rum rum continu, mai no reposa, que no em deixa descansar.
I és que jo, tal i com us he dit, no estic fet pel fred.
Definitivament hauré de fer un pensament i qualsevol dia d’aquests hauré de deixar de viure a dins de la nevera.





2 comentaris: