Intentaré recuperar la tradició dels contes a la vora del foc. Malauradament la llar de foc ja no és un element massa comú a les nostres cases, per aixó ho faré a la vora del bloc.
Potser no serà tant romàntic, però espero que ens divertim.

dilluns, 9 de maig del 2011

Les bessones

Tant ell com ella, estaven molt il.lusionats amb l'imminent naixement de les bessones. El metge els havia tranquilitzat dient-los que tot estava bé i que no hi hauria cap problema a l'hora del part. I de fet així va ser, les bessones van neixer sense presses ni neguits l'una al darrera de l'altra.
- Perdoni doctor - va demanar ella quan el metge els signava l'alta - es que son tant iguals...
- Això ja ho tenen els univitelins... s'assemblen molt... bon dia.

Quan van arribar a casa els van possar aquells vestidets tant bonics que havia comprat la iaia i encara es veien més iguals. Realment eren molt iguals. Per a diferenciar-les mai més van tornar a vestir-les igual, però el problema estava en que quan eren nues, sortint de la banyera es veien exactes.

Aquesta situació va començar a preocupar als pares al principi, als mestres de l'escola més endavant i als pretendents en la seva adolescència.

Anaven passant els anys i la veritat era que ningú no gosava dir-ho, però les probabilitats de que les haguèssin confós l'una amb l'altre al llarg de la seva vida eren moltes, segurament masses.Per a evitar mals majors els seus pares van decidir posar-los una polsera de diferent color a cadascuna i els van advertir que no se la treguèssin mai.

El desastre va esdevenir en aquell maleït viatge de fi de carrera a Eivissa. Havent sopat, van anar a la discoteca de moda i allà van veure més del compte, ja de matinada van anar a la platja a banyar-se nues i borratxes amb tots els companys i companyes de la classe. Quan el sol apuntava l'alba, es van despertar amb un gran maldecap i horroritzades van comprovar que en la gatzara de la nit anterior havien perdut les polseres. Es van mirar l'una a l'altra i simultaniament es van dir :

- I tu...qui ets ?



2 comentaris:

  1. Sovint ens reconeixem més en coses externes que ens projecten que pel vertader coneixement interior que tenim cada un. M'ha agradat!

    ResponElimina
  2. Jo m'he quedat una mica amb les ganes de saber que es van contestar!

    ResponElimina